LA VALLÉE D'AURE, UN PETIT PARADÍS ALS PIRINEUS FRANCESOS
La Vall d’Aura (Vallée d’Aure en
francès) és una petita regió natural situada al Departament francès dels Alts
Pirineus (Hautes Pyrénées en francès), fàcilment accessible des d’Espanya a
través del Túnel de Bielsa.
És una vall típicament alpina,
dominada per cims que superen els 3.000 metres, amb una abundant presència de
bucòlics llacs i de rius de muntanya que baixen amb gran força fins el fons de
les valls. És per tant un paradís per als amants de la natura i dels esports de
muntanya (senderisme, alpinisme, btt, esquí...)
No obstant, la Vall d’Aura també
és sinònim de patrimoni cultural, ja que encara es conserven alguns monuments que
són testimoni del passat medieval de la regió, quan creuar la serralada dels
Pirineus era gairebé una heroïcitat.
Així doncs en la present entrada
us faré un tast d’aquesta bonica vall dels Pirineus francesos, centrat en la
zona de la capçalera de la Vall d'Aura, amb la visita a cinc indrets, que combina natura i
patrimoni cultural.
VALLON DE LA GÉLA
La Vall de la Géla (Vallon de la
Géla en francès) és una de les valls tributàries del riu Neste d’Aure i fa de
frontera natural amb el Pirineu aragonès, al vessant sud de la serralada. El seu
accés queda força amagat, al costat d’un dels revolts de la carretera que baixa
de la boca nord del Túnel de Bielsa.
És una vall força encaixada i solitària,
on els ramats de vaques pasturen a gust, veient passar alguns excursionistes de
tant en tant. Una solitud que fa 100 anys no existiria, perquè entre 1912 i
1931 una empresa va explotar unes mines de galena argentífera, de la qual
obtenien plom i argent. El principal lloc d’extracció del mineral era a una
altitud de 2.160 m, i encara es conserven en aquest indret i en altres punts de
la vall de la Géla les ruïnes d’edificis, galeries i trinxeres.
Afortunadament això ja forma part
del passat, i la tranquil·litat ha tornat a aquests paratges dels Pirineus francesos.
Des de l’inici de la Vall de la
Géla el camí va paral·lel al riu i ben aviat guanya alçada, fins arribar a uns
plans on a l’estiu les vaques pasturen pacíficament. Aquest bucòlic indret és
una de les portes d’entrada del Parc National des Pyrénées, i fins aquí
tardareu uns 45 minuts en arribar-hi.
Des d’aquí us recomano pujar fins
els llacs de Barroude, un paratge de gran bellesa situat dins del Parc National
des Pyrénées, però per arribar-hi heu d’estar mínimament preparats, perquè és
una excursió exigent, amb un desnivell que supera els 1.000 m i més de 3 hores
de durada des de l’aparcament de la carretera.
Aquí teniu un enllaç al wikiloc amb la ruta a peu per la Vall de la Géla
CAPELLA DELS TEMPLERS
Ben a prop de l’entrada de la
Vall de la Géla i ben visible des de la carretera trobareu la Capella dels
Templers, una petita església construïda durant la 2a meitat del s. XII per
l’orde dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. Formava part d’un complex
hospitalari més gran, que acollia els viatgers i pelegrins que emprenien la
difícil missió de creuar els Pirineus.
De tot el conjunt de dependències
només queda dempeus la petita església o capella i un fragment del mur de
l’antic hospital, que posteriorment va ser aprofitat com a campanar de
l’església.
Quant a la capella, és un edifici
d’una sola nau i absis semicircular, i a l’interior es conserven algunes
pintures murals del s. XIV. Si la voleu visitar, en aquesta pàgina podeu consultar els
horaris de la Capella dels Templers
RESERVA NATURAL DE NÉOUVIELLE
La Reserva natural de Néouvielle
és un paradís de la natura i de la biodiversitat, amb més de 70 llacs, i amb alguns
endemismes tant de fauna com de flora. Degut al seu microclima més càlid i sec
que als macissos veïns dels Pirineus francesos, algunes plantes poden sobreviure a altituds molt poc
freqüents, com el pi negre, que a la Reserva natural de Néouvielle arriba fins
els 2.600 m, el rècord d’Europa.
L’accés a la Reserva natural de
Néouvielle des de la Vall d’Aura és per una espectacular carretera de muntanya
d’11 quilòmetres de longitud, l’anomenada “route des lacs” (carretera dels
llacs). Atès que aquesta carretera arriba fins una altitud de 2.100 m, només és
oberta des de finals de maig fins a finals d’octubre, però això pot variar en
funció de la neu que hagi caigut. També heu de tenir present que l’aparcament
de la Reserva natural és de pagament les 24 hores del dia, i no és pas barat.
És possible aparcar el vehicle abans d’arribar a la barrera del parking,
situada al llac d’Oredon, però hi ha poc espai.
Des del Llac d’Oredon podeu fer diferents excursions per a tots els nivells: des de la senzilla i bonica volta circular als llacs de Néouvielle , fins la llarga i exigent ascensió al pic de Néouvielle , que amb 3.091 m és un dels més alts de la zona.
La carretera dels llacs no acaba pas al Llac d’Oredon, sinó que continua fins el Llac de Cap de Long, que és un
altre dels accessos al Parc National des Pyrénées, i que us recomano visitar. Des del Llac de Cap de Long també teniu a l'abast altres excursions, tant fàcils com difícils.
TRAMEZAÏGUES
Tramedaigas (Tramezaïgues en
francès) és un petit poble situat a tocar de la confluència dels rius Neste
d’Aure i Neste de Rioumajou; una circumstància que queda ben reflectida en el
topònim, perquè Tramedaigas significa entre 2 aigües.
Les cases del nucli de
Tramedaigas s’agrupen al voltant de
l’església de Saint-Denis Saint-Nicolas i formen un conjunt que fa goig amb els
sostres de pissarra i les finestres a les teulades. Una mica separat del poble,
i al capdamunt d’un petit turó, encara sobreviu la torre medieval de l’antic
castell, que des de la seva enlairada i privilegiada posició controlava el
pas tant de la Vall d’Aura com de la Vall de Rioumajou.
VALL DE RIOUMAJOU
La Vall de Rioumajou és un altre
paratge natural de gran bellesa de la Vall d’Aura, amb un entorn que convida a
endinsar-s’hi relaxadament, i contemplar com les aigües de la Neste de Rioumajou baixen
plàcidament, a diferència de la Vall de la Géla, on el riu sembla que tingui
pressa per arribar al final de la vall.
Precisament els desnivells suaus
fan que la Vall de Rioumajou sigui òptima per a excursions familiars i per a
persones de totes les edats. A això cal sumar-hi un accés molt fàcil, perquè una
pista asfaltada arriba fins Frédançon, una gran explanada amb taules de pic-nic
situada al cor de la Vall de Rioumajou.
Des de Frédançon podeu fer una
agradable caminada d’una hora per la pista que va paral·lela a la Neste de
Rioumajou fins l’Hospice de Rioumajou, situat al final de la vall.
L’Hospice de Rioumajou és un
indret amb molta història, atès que des de fa segles - ja apareix documentat al
s. XV - acull els pelegrins que fan el Camí de Sant Jaume i creuen els Pirineus
pel Port d’Urdiceto.
No obstant, si sou excursionistes
amb experiència, podeu optar per rutes amb més desnivell i difultat, com la
pujada al Port d’Urdiceto, o bé pujar a alguns 3.000 de la zona com el Lustou o
el Culfreda.
Una zona que desconec. Probablement perquè l'accés és una mica feixuc. A veure si ho puc combinar algun estiu amb Gavarnie, que veig que queda aprop. Gràcies per l'entrada.
ResponEliminaFa molts anys que conec la Vall d'Aura, però havia passat molt de temps des de la darrera vegada que hi havia anat. Gavarnie queda molt a prop en línia recta, però per carretera són uns 100 km.
EliminaVeient aquests paisatges queda clar que els Pirineus no coneixen de fronteres. Son fotografies que ben bé equiparables a la part catalana. Molt bonic i atractiu per anar-hi Dani.
ResponEliminaSí, la Vall d'Aura és un destí que mereix una escapada "slow travel", amb moltes rutes i excursions per descobrir. Jo només m'he limitat a donar unes pinzellades. Gràcies per comentar.
EliminaDoncs bon itinéraire, que dirien per la contrada
Elimina