EL PELOPONÈS: LA PENÍNSULA DE MANI
El Peloponès és una gran península de 21.549 km2 situada al Sud de Grècia i caracteritzada per
un relleu molt muntanyós, amb cims que superen els 2.000 m .
El Sud del Pel.loponès té 3 grans “dits” que penetren al
mar, essent la Península de Mani el central i alhora el punt més meridional de
la Grècia Continental.
Detall de la nostra ruta per Mani
Malgrat el seu aïllament natural, l’aridesa del territori i una costa molt accidentada, Mani ha estat habitada almenys des del Neolític.
La cova Alepotrypa, descoberta l’any 1958 i situada molt a prop de
la població de Pyrgos Dirou, ha aportat importants restes materials d’aquest
període.
Precisament una recent troballa excepcional ha posat de gran
actualitat aquesta cova; es tracta de l’enterrament d’una parella que estava
abraçada, i que segons les datacions de Carboni 14 (C14) té una antiguitat
aproximada d’uns 5.800 anys.
Finalment cal fer esment de la relació de la cova amb la
mitologia clàssica, no endebades som a Grècia, el país d’origen de tants déus i
herois clàssics:
La cova Alepotrypa s’ha identificat com la cova Aquerusia, situada
a l’Hades, l’infern de la mitologia
grega.
Sense perdre de vista l’Hades i la mitologia grega, cal mencionar
un altre indret: es tracta de la punta Sud de Mani, el Cap Matapan, que molts
autors consideren que és el Tanaerum de les fonts clàssiques, una de les
entrades de l’Hades, i per on on
Heracles - l’Hèrcules grec - va
haver d’endinsar-se per tal de finalitzar el darrer dels seus 12 treballs.
L'Heroi grec Heracles (Hèrcules per als romans)
(Font: Wikipedia)
Visitar Mani és fer un viatge a finals de l’Edat
Mitjana, una època de gran
inestabilitat, i marcada per intenses lluites entre les famílies
aristocràtiques pel control d’un àrid territori amb escassíssima superfície cultivable.
És en aquest període quan comencen a construir-se les
típiques cases-torre de la regió, amb una doble funció, tant defensiva com
atacant.
Inicialment era una demostració del domini de les famílies
aristocràtiques, però amb el pas del temps van arribar a ser útils també com a refugi
davant dels atacs dels invasors turcs així com dels pirates.
El millor exponent d’aquest tipus de construccions el trobem
a Vathia, població situada gairebé a l’extrem meridional de la Península, i que
té almenys una vintena de cases-torre, que van ser abandonades a inicis del S
XX, quan la població va començar a emigrar a altres zones del país amb més
possibilitats de sortir de la misèria.
Davant el greu deteriorament de Vathia, el Govern de Grècia
va emprendre una campanya de restauració a partir dels anys 80 del S XX.
Un altre indret que aconsello visitar és la Badia de Mezapos, protegida a l’Est per la Península de Tigani, que conserva les ruïnes de la fortalesa de Maina,
construïda l’any 1248 pel noble franc Guillem de Villehardouin, i anys més tard
aprofitada pels Bizantins quan van conquerir la zona.
Des de Mezapos podeu arribar a la fortalesa a través d’un
passeig d’1 hora entre anar i tornar.
Atès que la Península de Mani té una extensió relativament
petita, podeu realitzar la ruta en només un dia, sortint i/o arribant des de la
localitat de Gythio, més gran i dotada de bona infraestructura turística tant a
nivell d’allotjaments com de restauració.
Nosaltres vam dormir a Gythio a una “Domatia”, que són habitacions
que lloguen particulars als turistes, i que funciona força bé a moltes zones
del país, especialment les més turístiques. Òbviament el preu és molt millor
que no pas a un hotel.
Això va ser l’any 2007, i per tant actualment no sé si
aquesta modalitat d’allotjament haurà quedat afectada per la crisi i les
maleïdes retallades que han imposat els poderosos.
En el tema gastronòmic Gythio té molta fama pel pop que
preparen a la brasa. El vam poder tastar, però no ens va acabar de convèncer;
sincerament preferim el “polbo á feira” que tant bé saben preparar a Galícia.
Un altre atractiu de Gythio són les platges de sorra, ideals
per a banyar-se a l’estiu, atès que Mani té una costa molt accidentada, i les
poques platges que podem trobar són majoritàriament de còdols i roques.
Finalitzaré amb una recomanació cultural de Gythio: l’únic
monument de l’antiguitat que es manté dempeus és el teatre romà, amb algunes graderies relativament ben conservades i accés lliure, així que us aconsello
visitar-lo.
Altres #post del blog relacionats
Els orígens de Grècia: la Civilització Micènica
>>>>>>>>>
Altres #post del blog relacionats
Els orígens de Grècia: la Civilització Micènica
>>>>>>>>>
Vaig anar a Grècia per primera vegada fa pocs anys, i em pregunto per què vaig esperar tant. De totes formes, només vam poder conèixer una petita part però no és difícil donar-se compte que el país requereix molts viatges, del Peloponès no vam veure res de res.
ResponEliminaUna abraçada
Nosaltres tampoc fa gaire anys que hi vam anar - va ser el 2007- i vam dedicar-nos a la Grècia continental. Tenim ganes de tornar-hi, perquè és un país meravellós. A veure si la propera ens estrenem amb algunes illes... Una abraçada
EliminaPreciós! Desconec aquest lloc perque quan vam anar al Peloponès, hi vam estar 3 dies, però no vam baixar tan avall.. Ja veig que va ser un pena. En qualsevol cas, és un país que no m'importaria pas tornar a visitar. El color, el menjar, els jaciments, la seva història, la seva gent. Val molt la pena!
ResponEliminaHola Jordi,
EliminaGrècia és un país apassionant, enel què qualsevol indret per recòndit que sembli té el seu encant. Salutacions
Que genial este paseo. Me encantaría visitar el Poloponés. Muy interesante todo.
ResponEliminaHola Cristina,
EliminaEn efecto el Peloponeso es maravilloso, una perfecta simbiosis de arqueología, con la naturaleza. Saludos
Que proposta més bona, El Peloponès sempre ha estat una peninsula amb molt estirada i les teves propostes son molt atratives. Espero que aquest tipus d'articles animin la gent per viatgar a un país amb molt necessitat d'ingressos extres! Felicitats!
ResponEliminaHola Pedro,
Eliminaen efecte, Grècia és un meravellós país i m'encantaria que la gent no agafés por i s'animés a visitar el Peloponès i Grècia
Ostres! Quin lloc més bonic i interessant! Molt ben explicat, quines ganes d'anar-hi! ;)
ResponEliminaHola Kris,
ResponEliminaSí, Mani ens va agradar molt i a més té el valor afegit que és poc turístic i gairebé no vam trobar ningú. Salutacions
Qué bonito e interesante. Grecia está en mis planes desde la adolescencia, a ver si un día deja de ser sólo planes.
ResponEliminaUn saludo.
Hola Monica,
EliminaGrecia es precioso, y espero que algún día puedas ir y contemplar todos sus tesoros. Saludos