EL PELOPONÈS: LA PENÍNSULA DE MANI





Península de Mani, Peloponès, Grècia, Vathia



El Peloponès és una gran península de 21.549 km2  situada al Sud de Grècia i caracteritzada per un relleu molt muntanyós, amb cims que superen els 2.000 m.

El Sud del Pel.loponès té 3 grans “dits” que penetren al mar, essent la Península de Mani el central i alhora el punt més meridional de la Grècia Continental.



Detall de la nostra ruta per Mani


Malgrat el seu aïllament natural, l’aridesa del territori i una costa molt accidentada, Mani ha estat habitada almenys des del Neolític.
La cova Alepotrypa,  descoberta l’any 1958 i situada molt a prop de la població de Pyrgos Dirou, ha aportat importants restes materials d’aquest període.

Precisament una recent troballa excepcional ha posat de gran actualitat aquesta cova; es tracta de l’enterrament d’una parella que estava abraçada, i que segons les datacions de Carboni 14 (C14) té una antiguitat aproximada d’uns 5.800 anys.


Grècia

Ben a prop d'aquesta badia es troba la Cova prehistòrica d'Aleotrypa


Finalment cal fer esment de la relació de la cova amb la mitologia clàssica, no endebades som a Grècia, el país d’origen de tants déus i herois clàssics:

La cova Alepotrypa s’ha identificat com la cova Aquerusia, situada a l’Hades, l’infern  de la mitologia grega.

Sense perdre de vista l’Hades i la mitologia grega, cal mencionar un altre indret: es tracta de la punta Sud de Mani, el Cap Matapan, que molts autors consideren que és el Tanaerum de les fonts clàssiques, una de les entrades de l’Hades, i per on on  Heracles - l’Hèrcules grec -  va haver d’endinsar-se per tal de finalitzar el darrer dels seus 12 treballs.



L'Heroi grec Heracles (Hèrcules per als romans)
(Font: Wikipedia)


Visitar Mani és fer un viatge a finals de l’Edat Mitjana,  una època de gran inestabilitat, i marcada per intenses lluites entre les famílies aristocràtiques pel control d’un àrid territori amb escassíssima superfície cultivable.

És en aquest període quan comencen a construir-se les típiques cases-torre de la regió, amb una doble funció, tant defensiva com atacant.


Vathia, Península de Mani, Pelopones, Grecia

Típica casa-torre de Mani


Inicialment era una demostració del domini de les famílies aristocràtiques, però amb el pas del temps van arribar a ser útils també com a refugi davant dels atacs dels invasors turcs així com dels pirates.

El millor exponent d’aquest tipus de construccions el trobem a Vathia, població situada gairebé a l’extrem meridional de la Península, i que té almenys una vintena de cases-torre, que van ser abandonades a inicis del S XX, quan la població va començar a emigrar a altres zones del país amb més possibilitats de sortir de la misèria.


Vathia, Península de Mani, Pelopones, Grecia

Vathia


Davant el greu deteriorament de Vathia, el Govern de Grècia va emprendre una campanya de restauració a partir dels anys 80 del S XX.

Un altre indret que aconsello visitar és la Badia de Mezapos, protegida a l’Est per la Península de Tigani, que  conserva les ruïnes  de la fortalesa de Maina, construïda l’any 1248 pel noble franc Guillem de Villehardouin, i anys més tard aprofitada pels Bizantins quan van conquerir la zona.

Des de Mezapos podeu arribar a la fortalesa a través d’un passeig d’1 hora entre anar i tornar.

Tigani, Península de Mani, Pelopones, Grecia, Teatre romà

La Península de Tigani amb les restes de la fortalesa de Maina


Atès que la Península de Mani té una extensió relativament petita, podeu realitzar la ruta en només un dia, sortint i/o arribant des de la localitat de Gythio, més gran i dotada de bona infraestructura turística tant a nivell d’allotjaments com de restauració.

Nosaltres vam dormir a Gythio a una “Domatia”, que són habitacions que lloguen particulars als turistes, i que funciona força bé a moltes zones del país, especialment les més turístiques. Òbviament el preu és molt millor que no pas a un hotel.


Gythio, Península de Mani, Pelopones, Grecia

Gythio


Això va ser l’any 2007, i per tant actualment no sé si aquesta modalitat d’allotjament haurà quedat afectada per la crisi i les maleïdes retallades que han imposat els poderosos.

En el tema gastronòmic Gythio té molta fama pel pop que preparen a la brasa. El vam poder tastar, però no ens va acabar de convèncer; sincerament preferim el “polbo á feira” que tant bé saben preparar a Galícia.

Un altre atractiu de Gythio són les platges de sorra, ideals per a banyar-se a l’estiu, atès que Mani té una costa molt accidentada, i les poques platges que podem trobar són majoritàriament de còdols i roques.

Gythio, Península de Mani, Pelopones, Grecia, Teatre romà

Restes del teatre romà de Gythio


Finalitzaré amb una recomanació cultural de Gythio: l’únic monument de l’antiguitat que es manté dempeus és el teatre romà, amb algunes graderies  relativament ben conservades i accés lliure, així que us aconsello visitar-lo. 

Altres #post del blog relacionats

Els orígens de Grècia: la Civilització Micènica





>>>>>>>>>


Comentaris

  1. Vaig anar a Grècia per primera vegada fa pocs anys, i em pregunto per què vaig esperar tant. De totes formes, només vam poder conèixer una petita part però no és difícil donar-se compte que el país requereix molts viatges, del Peloponès no vam veure res de res.

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres tampoc fa gaire anys que hi vam anar - va ser el 2007- i vam dedicar-nos a la Grècia continental. Tenim ganes de tornar-hi, perquè és un país meravellós. A veure si la propera ens estrenem amb algunes illes... Una abraçada

      Elimina
  2. Preciós! Desconec aquest lloc perque quan vam anar al Peloponès, hi vam estar 3 dies, però no vam baixar tan avall.. Ja veig que va ser un pena. En qualsevol cas, és un país que no m'importaria pas tornar a visitar. El color, el menjar, els jaciments, la seva història, la seva gent. Val molt la pena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi,
      Grècia és un país apassionant, enel què qualsevol indret per recòndit que sembli té el seu encant. Salutacions

      Elimina
  3. Que genial este paseo. Me encantaría visitar el Poloponés. Muy interesante todo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Cristina,

      En efecto el Peloponeso es maravilloso, una perfecta simbiosis de arqueología, con la naturaleza. Saludos

      Elimina
  4. Que proposta més bona, El Peloponès sempre ha estat una peninsula amb molt estirada i les teves propostes son molt atratives. Espero que aquest tipus d'articles animin la gent per viatgar a un país amb molt necessitat d'ingressos extres! Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pedro,
      en efecte, Grècia és un meravellós país i m'encantaria que la gent no agafés por i s'animés a visitar el Peloponès i Grècia

      Elimina
  5. Ostres! Quin lloc més bonic i interessant! Molt ben explicat, quines ganes d'anar-hi! ;)

    ResponElimina
  6. Hola Kris,
    Sí, Mani ens va agradar molt i a més té el valor afegit que és poc turístic i gairebé no vam trobar ningú. Salutacions

    ResponElimina
  7. Qué bonito e interesante. Grecia está en mis planes desde la adolescencia, a ver si un día deja de ser sólo planes.
    Un saludo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Monica,
      Grecia es precioso, y espero que algún día puedas ir y contemplar todos sus tesoros. Saludos

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

10 LLOCS MÀGICS DE CATALUNYA RECOMANATS PER 10 BLOGGERS

4 RUTES SENDERISTES FÀCILS PEL BERGUEDÀ

10 CIUTATS EUROPEES QUE EM TENEN EL COR ROBAT