RUTA DEL ROMÀNIC A LA JACETÀNIA (ARAGÓ)

El darrer dia de la nostra escapada de tardor pel Pirineu de Navarra i d’Osca vam fer una petita ruta del romànic de la Jacetània, un dels grans atractius turístics d’aquesta comarca del Pirineu Aragonès.

El romànic de la Jacetània va estretament lligat als inicis del Regne d’Aragó, perquè Sancho Ramírez I ( ca 1043-1094 ), segon rei d’Aragó, va escollir Jaca com la capital del Regne l’any 1077, a l’hora que hi traslladava la seu episcopal i impulsava la construcció d’una nova catedral, en un lloc de pas important del Camí de Sant Jaume.

La catedral de Jaca, construïda en l’estil internacional o francès ( segon romànic), esdevindrà un model arquitectònic i escultòric a seguir en la construcció de moltes noves esglésies no només d’Aragó, sinó també de tot el Nord Peninsular.

Església de Santa María de Santa Cruz de la Serós, un dels "imprescindibles" de la ruta del romànic de la Jacetània

Òbviament la Catedral de Jaca és un dels monuments més importants del romànic de la Jacetània, i si esteu interessats en ampliar informació, aquí teniu aquest interessant enllaç a la  Catedral de Jaca , que nosaltres no vam poder visitar.

Afortunadament la comarca té suficient art romànic com per a dedicar-hi uns quants dies en exclusivitat – possiblement donaria per una setmana sencera- , i nosaltres vam poder fer-ne un petit tast, amb la visita a 4 monuments.

Heus aquí la nostra ruta del romànic de la Jacetània.

Mapa amb la nostra ruta del romànic de la Jacetània

1 – SAN ADRIÁN DE SÁSABE (BORAU)

(Punt A al mapa)

San Adrián de Sásabe és un antic monestir amb algunes característiques realment peculiars, començant pel seu emplaçament, a la confluència de dos barrancs, de manera que és en una zona totalment inundable.

De fet les periòdiques crescudes i inundacions dels cursos d’aigua  van reblir i afectar l’estructura del temple, de forma que va haver de ser restaurat al llarg de diferents campanyes, la primera d’elles iniciada l’any 1957.

Aquesta elecció d’un terreny tan poc favorable per a la construcció d’una església romànica ha donat peu a diferents hipòtesis: la de voler respectar el lloc exacte on havia succeït un fet miraculós; o la vinculada a l’advocació a Sant Adrià, un màrtir que va fer miracles relacionats amb l’aigua.

Malgrat que en l’actualitat San Adrián de Sásabe sigui una modesta església romànica d’una sola nau, consagrada l’any 1104, cal esmentar que va tenir un paper força destacat a l’Aragó medieval, essent un important conjunt monàstic, que va esdevenir seu episcopal entre els s. X i XI, fins que l’any 1077 va traslladar-se la seu a Jaca.

Detall de les escultures de les mènsules de l'absis de San Adrián de Sásabe

Una altra interessant característica de San Adrián de Sásabe és l’original decoració escultòrica de capitells i mènsules, i la presència d’una estructura de planta quadrada a l’interior del temple, que molt possiblement va ser un baptisteri.

Finalment mencionaré que circula la llegenda que el monestir de San Adrián de Sásabe va custodiar durant un temps el Sant Greal, abans que fos traslladat a San Juan de la Peña.

2 – SAN CAPRASIO (SANTA CRUZ DE LA SERÓS)

(Punt B al mapa)

San Caprasio és una petita església d’estil romànic llombard situada dins del poble de Santa Cruz de la Serós, i va ser construïda entorn 1020-1030, durant el regnat de Sanç III el Gran, un rei  que va promoure i afavorir la repoblació i reconstrucció d’aquests territoris de l’Alt Aragó durant la 1a meitat del s. XI.

San Caprasio és l’església d’arquitectura romànica llombarda ubicada més a l’Oest de tot Aragó, i és d’una única nau, amb un absis semicircular a llevant i un campanar de torre, que va ser afegit al s. XII sobre el presbiteri.

Una restauració realitzada durant els anys 60 del s. XX va eliminar els dos pisos superiors de la torre, afegits en èpoques molt posteriors, així com 2 naus laterals, construïdes també en època moderna.

3 – SANTA MARÍA (SANTA CRUZ DE LA SERÓS)

(Punt C al mapa)

Al poble de Santa Cruz de la Serós, i a uns pocs metres de l’església de San Caprasio hi trobareu l’església romànica de Santa Maria, l’únic element que ha sobreviscut de l’antic Monestir de monges benedictines de Santa María, fundat pel rei d’Aragó Ramir I entre 1059 i 1061.

L’actual església de Santa Maria de Santa Cruz de la Serós és de finals de s. XI i i inicis de s. XII,  si bé tal com han demostrat els excavacions arqueològiques, anteriorment hi havia existit un temple preromàmic.

En la construcció de l’actual església romànica de Santa Maria hi contribuí decisivament l’abadessa Sança, filla del rei d’Aragó Ramir I, que hi ingressà entre 1065 i 1070, poc després d’haver enviudat del Comte d’Urgell Ermengol III, i que va poder aportar molts recursos econòmics.

A nivell arquitectònic i artístic el  temple té alguns elements de gran interès, un dels quals és la torre-campanar, de grans dimensions, i que està finalitzada amb un remat octogonal, que allotja la cúpula interior.

Portada occidental de Santa María de Santa Cruz de la Serós

Un altre element a tenir molt present és la decoració escultòrica, tant a l’interior com a l’exterior del temple,  i destaca especialment el timpà de la portada occidental, amb un crismó flanquejat per 2 lleons, 1 a cada banda. Aquest crismó és molt similar al de la Catedral de Jaca, i durant molt de temps s’ha cregut que el de Jaca havia servit de model, però darrers estudis han apuntat que el crismó de l’església de Santa Maria de Santa Cruz de la Serós és anterior al de la Catedral de Jaca.

En darrer lloc cal fer esment d’una cambra quadrangular situada damunt del creuer, només visible des de l’exterior de l’església. Es desconeix la seva funció, tot i que no falten interpretacions, com la que podria ser un espai destinat a guardar el tresor litúrgic, o bé com a refugi  de la comunitat de monges en cas de situacions de perill. En tot cas aquesta estructura és un cas únic en tota l’arquitectura romànica d’Aragó.

4 – SAN JUAN DE LA PEÑA

(Punt D al mapa)

El Monestir de San Juan de la Peña es un dels monuments més impressionants que conec de tot el romànic, no només pel seu interès artístic i arquitectònic, sinó també per la seva espectacular ubicació, aprofitant un gran abric natural format al conglomerat de la Sierra de San Juan de la Peña.

El Monestir de San Juan de la Peña apareix citat per primer cop a la documentació l’any 920, si bé és força probable que anteriorment hagués estat habitat per eremites, i que hi hagués existit una petita ermita.

Així mateix cal esmentar que circula una llegenda dels seus orígens, segons la qual al s. VIII un noble de Saragossa anomenat Voto, tot perseguint un cérvol va estar a punt d’estimbar-se amb el seu cavall pel precipici situat damunt San Juan de la Peña, però en el darrer moment Sant Joan Baptista va obrar un miracle i va evitar la caiguda, perquè el noble s’havia encomanat al Sant. 
Tot seguit el noble va voler explorar la zona i va trobar  la cova on descansaven les restes de l’eremita Juan de Atarés. 
Poc temps després Voto i el seu germà Fèlix van vendre totes les seves possessions i van decidir traslladar-se a San Juan de la Peña i fundar una comunitat.

Una altra llegenda del Monestir de San Juan de la Peña és la que fa esment a que el Sant Greal hi va ser guardat durant més de tres segles.

Deixant de banda les llegendes, el Monestir de San Juan de la Peña va esdevenir un gran centre religiós i polític del Regne d’Aragó durant els s. XI i XII, que va començar amb l’impuls  del rei Sancho el Mayor de Navarra, que l’any 1025 va  refundar  el Monestir amb el nom actual, i poc després hi  va introduir la regla de Sant Benet. 

Sala del Concilio, San Juan de la Peña

Al  llarg del  s. XI el Monestir de San Juan de la Peña va ser objecte d’importants ampliacions,  alhora que va ser escollit com a panteó reial i mausoleu de nobles, una tradició trencada pel rei Alfons I, que al morir l’any 1134 fou enterrat a l’abadia de Montearagón. Unes dècades més tard,  partir de la segona meitat  del  s. XII San Juan de la Peña va començar a entrar en una lenta decadència.

Pel que respecta a les característiques arquitectòniques i artístiques, el Monestir de San Juan de la Peña ocupa un lloc molt rellevant en l’art romànic de la Jacetània i de l’Aragó, tot i que algunes dependències són d’èpoques i estils posteriors.

La impressionant arquitectura del Monestir San Juan de la Peña és el resultat de diverses etapes constructives, i d’haver sabut adaptar-se de manera molt brillant a les condicions orogràfiques del terreny, un espectacular abric rocós.

El conjunt monacal s’estructura en 2 nivells: l’inferior, la part més antiga de San Juan de la Peña, on hi trobareu la primitiva església mossàrab  i la sala dels concilis; i el superior, on s’ubica l’església romànica, el panteó reial i mausoleus dels nobles, el claustre, i altres dependències.

Frescos romànics de la cripta de San Juan de la Peña

De la primitiva església mossàrab del nivell inferior cal destacar els 2 absis rectangulars excavats a la roca i amb frescos romànics del s. XII, dedicats al martiri dels sants Cosme i Damià i a la glorificació de la Creu.

L’església romànica del Monestir de San Juan de la Peña va ser construïda damunt l’església mossàrab, que a partir d’aquell moment esdevindria la cripta i com a lloc d’enterrament dels abats.

L’església romànica, consagrada l’any 1094, té una capçalera amb 3 absis excavada totalment a la roca, i també destaca per la decoració escultòrica d’alguns capitells.

A un costat de l’església romànica hi trobareu el panteó reial i el panteó dels nobles. El 1r va ser afectat per un incendi al s. XVII i va ser àmpliament remodelat en estil neoclàssic durant el regnat de Carles III.  En canvi el panteó dels nobles conserva intactes els 22 nínxols, alguns d’ells decorats amb bells motius escultòrics.

Absis excavat a la roca de l'església romànica de San Juan de la Peña

Ara toca dedicar  uns pocs paràgrafs al claustre de San Juan de la Peña, l’element més conegut i emblemàtic del conjunt monacal, i sóc conscient que cometo una gran injustícia, perquè el claustre per si sol mereixeria una entrada.

El claustre de San Juan de la Peña va ser construït a finals de s. XII i inicis del XIII, i en els capitells del claustre hi van treballar 2 estils estilístics diferents, essent el millor conservat i el de millor qualitat artística el que correspon a l’anomenat  Mestre de San Juan de la Peña o Mestre d’Agüero, que molt possiblement va ser obra d’ un taller que no pas d’un únic escultor.

Els motius escultòrics dels capitells del claustre realitzats pel Mestre de San Juan de la Peña són una gran obra d’art del romànic del s. XII, i representen escenes del Gènesi, de la infància de Jesús i de la vida pública de Crist. Estan ubicats a les galeria Nord i a la galeria occidental, mentre que la galeria sud només conserva uns pocs capitells atribuïts a la 1a fase del claustre, en estil romànic jaqués.; i la banda de ponent ni tan sols conserva cap arcada.

Així mateix del claustre de San Juan de la Peña cal destacar la bella porta mossàrab amb arc de ferradura que dóna accés al claustre des de l’església romànica, així com 2 capelles adjacents, una de les quals és la de Sant Victorià, d’estil gòtic.

Claustre de San Juan de la Peña, detall d'un capitell amb escenes del Nou Testament

Finalitzaré amb un altre apunt històric; l’any 1675 el Monestir de San Juan de la Peña va patir un important incendi que va destruir moltes dependències. Immediatament va començar la construcció del Nou Monestir de San Juan de la Peña, consagrat l’any 1705, i situat  a la Pradera de San Indalecio, uns centenars de metres per damunt del Monestir medieval. També és visitable, si bé nosaltres no hi vam anar.

- Enllaços útils de la ruta del romànic de la Jacetània

- Romanico aragonés: completíssima web dedicada a l’art romànic de l’Aragó, amb un útil mapa interactiu i explicacions molt ben detallades.

-  Arteguías: una de les grans webs de referència de l'art romànic a Espanya, amb una àmplia secció dedicada als monuments romànics de la Jacetània.

-  Patrimonio Cultural de Aragón: web oficial de la Direcció General de Cultura i Patrimoni del  Govern d'Aragó, amb un completíssim cercador de tots els béns culturals aragonesos, que òbviament inclou tot els monuments romànics.